88 anys avi!
| 17 maig 2011Avui va per tu, per ser la millor persona que he pogut conèixer en els anys que porto de vida, per ajudar-me en tot el que has pogut, per fer-me riure, per cuidar de mi quan els pares no hi eren, per mil moments que m’has donat i que espero que em donis..
He après moltes coses de tu, la veritat és que no se què faria ara mateix si no hi fossis. M’has explicat com has lluitat de petit, com has treballat per arribar on ets ara: em sento afortunada de tenir-te.
M’has aconsellat, m’has explicat les teves històries d’amor amb l’àvia, també com van ser els teus anys a la mili, com et vas quedar amb poca visió d’un ull. I, en ocasions se m’ha posat la pell de gallina. Segueixo admirant-te i estimant-te com ets tu, una persona molt especial per mi. Són 88 anys vivint en aquesta vida, no sé si una altra persona hagués aguantat el que tu has aguantat, però el que si sé és que et mereixes totes les coses bones que puguin existir.
Per molts anys avi, 88 anys no els pot complir tothom. Gràcies per ser com ets.
Laura Masiques 🙂 17-05-2011
Laura, m’ha agradat molt el teu escrit. És un bon regal d’aniversari per l’avi! Reflecteix sentiments i franquesa, i s’entén molt bé.
El vam revisar al grup A i es van suggerir alguns elements a repensar:
– “que he pogut conèixer en els anys que porto de vida”, era una expressió que no acabava de convèncer, es suggerien coses com “que he pogut conèixer en tota la meva vida”, o simplement “que he pogut conèixer”,
– “em sento afortunada de tenir-te”, no es veia clar que aquest fos el lloc ideal per aquesta frasre. Més aviat semblava una frase per al final: “Gràcies per ser com ets. Em sento afortunada de tenir-te”
– En canviar de lloc aquesta frase, permetia unir dos paràgrafs que tractaven la mateixa idea: “M’has explicat com has lluitat de petit, com has treballat per arribar on ets ara. M’has aconsellat, m’has explicat les teves històries…”
Aquestes són algunes de les consideracions dels teus companys. Què et semblen?
Fins al proper escrit
Josep Maria